M’han demanat alguna memòria sobre el Pare Tomeu Alomar C.M., d’edat 93 anys, + 2 de maig de 2026 en Pau descansi.
No vaig a fer cap panegíric sobre la persona.
Els records sobre la seva figura alta, flac i eixut, de menjar sobri i delicat, com sempre. De tracta molt respetuós i breu de paraules. Després de molts anys que el vaig tindre com a professor de llatí, el vaig veure fa uns mesos. “Tempus fugit”, per a tothom.
A mí no m’agradava el llatí de ben menut, i el Pare Tomeu Alomar era molt exigent. També era molt puntual en les classes. Durant molts d’anys va dur el pes de l’economia de la Casa Missió i de l’Escola Apostòlica. Era molt escrupulós en la comptabilitat, en les pessetes gastades en la manuntenció de tota la la Casa Missió; pessetes i cèntims, entrades i sortides, en un llibre de comptes ben net.
Com diu l’Evangeli “era fidel en les coses menudes”. Per això era atent i servicial en allò de més responsabilitat. Era humil i no es feia notar ni sobrevalorar, com a fidel fill de Sant Vicenç de Paül, servidor dels altres.
El vaig substituir uns anys com a ecònom de la Casa Missió i vaig descubrir en ell, en el Pare Alomar, la senzillesa i el servici als Pares i Alumnes de la Casa Missió.
Que en PAU DESCANSI.
Josep Hervàs Perelló.
València, 6 de maig de 2026.
En memòria del Pare Tomeu Alomar Llabrés.
